Ja fa temps que hi vaig pensant i cada cop em deceben més les polítiques educatives que han anat aplicant els diversos governs que hi ha hagut a l'Estat Espanyol.
Que la dreta reaccionària apliqui reformes educatives on es primin valors com l'individualisme, la superació si cal trepitjant el/la company@ vindria a ser normal i fins i tot esperable, que els voti sa mare!
Però el que em dol profundament és que qui s'autoanomena d'esquerres (ja fa temps que han renegat del marxisme) no hagi millorat el sistema educatiu sinó tant sols ha anat intervenint amb successives reformes que no van mai a la rel del problema sinó que només tenen com a conseqüència que es pugui recordar per haver fet quelcom el ministre de torn.
Des del meu punt de vista, i no em dedico al sector de les Humanitats així que potser em manquen elements per a jutjar-ho, el problema no rau en quins continguts transmetem, en això mai es posarà tothom d'acord i no és el més important. No es tracta de fer bases de dades, d'anar acumulant informació. L'educació és molt més que no pas això.
No n'hi ha prou en saber tots els rius de la Península, o totes les dates dels grans esdeveniments històrics o totes les declinacions del Llatí....És més, no serveix de res això, si no es formen persones, si no es transmeten valors si, en definitiva, no EDUQUEM la quitxalla.
Repetits són els casos en què les persones que més mal han ocasionat a la Humanitat s'han titllat de molt intel.ligents, però de què serveix la inteligència si s'utilitza per autodestruir-nos, per dificultar-nos l'existència, per posar traves al camí de la felicitat!
En el món occidental, on se suposa hi ha un menor grau d'analfabetisme, on s'assoleixen grans objectius en materia educativa, molt alt percentatge d'universitaris, la societat viu en la continua insatisfacció, els suïcidis no són una raresa insignificant, la gent no viu en sintonia amb l'entorn o amb una mínima sensació de felicitat.....aquest és el gran fracàs de la nostra EDUCACIÓ!!!!
En la meva més modesta opinió caldria anar a cercar tècniques educatives que ja havien estat posades en pràctica en aquest país en un període floreixent com la SEGONA REPÚBLICA, vilment aixafada pel feixisme, on s'educava amb valors on es potenciava l'esperit crític dels infants on, en definitiva, s'educava.
I no, no li vulgueu donar mai la volta als arguments amb la temptació de titllar aquesta proposta d'intervencionista o pròpia de "règims autoritaris com el comunisme", no!
Crec que poca gent em podrà guanyar en la defensa de la llibertat de pensament, de deixar que cadascú trobi el seu camí ben diferent de qui es troba al teu costat, però sempre dins una societat que pugui conviure i que respecti la diferència; i per mi, això només s'aconsegueix educant fortament en els valors col·lectius, en la solidaritat activa (que no serà mai l'almoïna o la caritat que proposen els cristians, passiva) que és la que proporciona eines mútues per superar les necessitats i en definitiva ésser cada cop millors, en la fraternitat, en la lluita de classes (llegeixi's igualtat de condició, en tant que persones) i en tants i tants valors que ens aproparien molt més i farien molt més fàcils les nostres relacions i molt més feliç la nostra existència.
No, no som bases de dades.
El cervell humà té molta més capacitat i propietats que la simple acumulació d'informació.
Si realment creiem en un món més just, defensem la potenciació de la ment, no l'adormiment i el foment de l'apatia i del "qui dia passa, any empeny" en el que estem immersos.
No ens conformem....les eines són a les nostres mans.
